martes, 17 de marzo de 2009

La perdida del sentido







Soy Mnemosine, la musa de la Memoria.Los hombres difícilmente recuedan sus sueños y con facilidad desconcertante desconocen su infancia, para negar incluso el recuerdo de sus vidas pasadas. Ebrios del licor dulce pero embotador que bebieron en el Leteo, tragado con ansia después de caminar por las áridas planicies de Tanatos, son presa del Olvido.
Los hombres han conformado las tribus y naciones que, como estrellas fugaces, nacen y mueren a lo largo de ese cielo que llamamos historia; pero las naciones también olvidan, aquejadas de la decrepitud y la ruina impuesta por la demoledora rueda de Cronos. Niegan su niñez y desconocen las milenarias civilizaciones que les precedieron. Pero por eso yo existo, Mnemosine, la usa de la memoria, para recordar a los hombres su pasado y a las naciones su historia, para traer, como las estaciones, siemprenuevas y siempre viejas primaveras.

Fragmento de un texto grabado en el perdido Templo de Hercules.



Seguir Leyendo...

Este texto, representa, al hombre de hoy, un hombre al que el tiempo ha hecho perder el sentido de su existencia, un hombre el cual haga lo que haga, lo ara sin sacralizar sus motivos, y es por eso que ha modo de invocación he preferido iniciar el primer post con unas palabras de la Musa Mnemosíne, ya que ella va a ser la que guie cada uno de los posts de este Blog, Para que, con cada palabra escrita, o al menos esa es la intención, el lector sea cada vez más consciente, de esas cosas que siempre emos creido que carecian de importancia, que la tienen y mucha.
Un saludo a todos.

1 comentario:

  1. Un fragment d'allò més representatiu per fer-mos una petita idea del que és l'home actual. Parlo d'un home, que al meu entendre, no se preocupa per esbrinar els seus origens ni tan sols de procurar encaminar correctament el seu futur. Parlo d'un home actual abocat al vici, a l'egoisme i a les ànsies d'acumular quan més millor a costa dels altres i costa del seu propi entorn. Una actitud que es tradueix simplement amb la següent frase: pa per avui i fam per demà. En són exemples d'això la febre del bloquet coneguda també com la febre de la construcció que no ha fet altre cosa que convertir un sòl fèrtil i ric potencialment productiu en un sòl bord que només portarà beneficis a les promotores i constructores al llarg d'un període relativament curt.

    Desgraciadament el nostre món es veu abocat a un comportament d'individualisme extrem i de competència bruta on la pèrdua dels valors més tradicionals i humans ha estat la tònica dominant. El comportament de l'home del segle actual no es deixa regir per la moral, sinó pels dotblers. Quan major sigui el benefici en el més breu termini possible siguin quines siguin les accions duites a terme, de més mèrits i èxits gaudeix l'individu.

    No cal dir que això és possible a costa d'un continget d'individus que es veuen ofegats per les condicions salarials ínfimes resultat del joc del capitalisme.

    És aquest el món que volem? És conscient la gent del nostre entorn de la mena de joc on estan immerses les nostres vides? Els preocupa l'autèntica realitat o simplement s'esvaeixen d'ella?

    De fet, estic convençut que l'home d'avui no té ni la més mínima preocupació d'avançar racionalment i de lluitar per un món més just. Caldria que les inquietuds de les persones s'orientessin cap a bandes més productives on el benefici mutu seria major i deixessin de concentrar-se aquestes inquietuds exclusivament en el sexe, l'alcohol, les festes i el consum desmesurat.

    Biel Mateu Janer

    ResponderEliminar